Referències de Comunitats Energètiques amb participació de l’ajuntament

Hola, aquesta és una pregunta per aquelles Comunitats Energètiques que esteu en contacte amb ajuntaments i altres administracions públiques, o ho heu intentat.

Hi ha persones que ens pregunten sobre Comunitats Energètiques on l’ajuntament participa d’alguna manera.

Què us esteu trobant a la pràctica?
Podem veure gaires casos de cessions d’ús de teulades?
Punts de càrrega?
L’ajuntament també estan entrant com a soci de la Comunitat?
Quins rols acostumen a prendre els ajuntaments?

Moltes gràcies!

2 'M'agrada'

Hola Roger!!
En la práctica nos hemos encontrado suficiente interés para reunirnos y que nos pidan una memoria-propuesta de acciones conjuntas.
Se dispone de cubiertas municipales que poder compartir (es una información pública tras un estudio que encargó el mismo ayuntamiento la anterior legislatura) pero no hay constancia de interés ni voluntad de hacerlo. Es una petición que hemos incluido en la memoria-propuesta.
Puntos de recarga existen en el municipio, pero sin relación con la CEL.
No se plantea de momento que el ayuntamiento sea entidad socia de la cooperativa.
En nuestro caso están encantados y expresan interés, pero a día de hoy y en la práctica, poca colaboración más allá de unas fotocopias, la cesión de espacio en el ayuntamiento para las primeras reuniones y la difusión de los eventos que les comunicamos por las redes sociales del ayuntamiento.
Sigo el hilo pendiente de ver otros escenarios. Saludos!

3 'M'agrada'

Bon dia!

Aprofito que a l’última sessió virtual de Som Comunitats va sortir el tema per reactivar aquest fil. Des de la CEL de La Vall SoStenible estem molt interessats en conèixer casos d’èxit de relació amb ajuntaments, ja que tenim acords verbals per part d’ajuntaments per tal de cedir no només teulades sino també excedents d’instal·lacions sobredimensionades ja existents. Alguna CEL té experiència amb aquest tipus de cessions? Quins problemes a nivell legal podem tenir? Pot l’ajuntament donar/vendre un % de la seva producció a una CEL? Convé que l’ajuntament sigui soci de la CEL?

Gràcies!
Xester

2 'M'agrada'

Bones, jo també estic en converses amb l’Ajuntament del meu poble que ha posat en funcionament un autoconsum col·lectiu al pavelló i interessat en conèixer casos d’èxit en relació a Comunitats Energètiques i Ajuntaments a poder ser de Catalunya perquè entenc que a nivell de documentació legal serà més fàcil.

Deixo per aquí una xerrada sobre el tema que he vist a Enredcoop i que serà el pròxim 8 d’octubre: Webinar: Admón. Local y Comunidades Energéticas: manual de instrucciones - ENREDCOOP - Comunidades energéticas

Seguim!

1 'M'agrada'

Hola de nou, compartir-vos que l’ACM ha publicat un estudi molt complet. Doneu una ullada i comenteu!

  1. Cessió de cobertes demanials (Capítol 1): l’ajuntament cedeix una coberta d’un edifici de la seva titularitat a una comunitat energètica perquè aquesta financi i executi sobre la mateixa una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum que serà propietat de la pròpia comunitat energètica.
  • Amb concurs públic (Annex I)
  • Amb adjudicació directa (Annex II)
  1. Cessió de sòl urbà (Capítol 2): supòsit semblant a l’anterior però introduint qüestions relatives al fet que es facin sobre sòl i no sobre coberta.
  2. Cessió d’instal·lacions fotovoltaiques municipals (Capítol 3): l’ajuntament cedeix una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum de la seva titularitat, un bé patrimonial, perquè una comunitat energètica articuli i gestioni un autoconsum col·lectiu de tal forma que l’energia que l’ajuntament no pot autoconsumir sigui repartida en el municipi amb criteris socials preestablerts.
  • Plec de cessió gratuïta d’instal·lació fotovoltaica municipal a entitat sense ànim de lucre per al compliment d’interessos de caràcter local (Annex III)
  1. Incorporació de l’ajuntament com a membre d’una comunitat energètica (Capítol 4): no tots els autoconsums col·lectius són comunitats energètiques, ni és l’autoconsum l’única activitat que pot dur a terme una comunitat energètica. Mentre que els supòsits senyalats anteriorment impliquen relacions d’aprofitament de béns públics per part de projectes que pretenguin posar en marxa una comunitat energètica, en aquest capítol es tracta l’entrada dels ajuntaments a la forma jurídica amb la qual es vehicula la comunitat energètica.
  • Annex IV: Estatuts de societat limitada sense ànim de lucre subjectiu
  • Annex V: Estatuts de cooperativa
  • Annex VI: Estatuts d’associació
  1. Adquisició d’energia autoconsumida (Capítol 5): pot un ajuntament comprar energia autoconsumida produïda en la instal·lació d’un subjecte privat, com ara una comunitat energètica? S’aporta la caracterització jurídica d’aquest supòsit tant per la via contractual com patrimonial.

  2. Nota addicional de mobilitat elèctrica (Capítol 6): la promoció municipal d’iniciatives de mobilitat elèctrica compartida des d’una perspectiva legal i d’oportunitat política.

  3. Principi de legalitat i canvi climàtic (Capítol 7): com interpretar el principi de legalitat atesa la normativa vigent en matèria climàtica? Pot ser aquest principi també una oportunitat per justificar determinades actuacions i projectes? Apartat destinat específicament a servir com a eina de suport justificatiu per a secretaris i interventores municipals.