[CAT]
Des de Som Comunitats i l’ODG llancem el grup de lectura “Energia en decreixement”, un espai per mirar el món de l’energia des de la perspectiva decreixentista.
Els visibles impactes negatius, tant socials, com a ambientals i de gènere, del model econòmic fan pensar que és necessari explorar i posar en marxa alternatives que superin el creixement econòmic com a objectiu final de l’economia. Per això, considerem necessari comptar amb espais per a reflexionar sobre aquest tema.
Conjuntament amb Júlia Martí, Luis González, Yayo Herrero i Alfons Pérez, a més de la participació de gairebé 90 integrants de Comunitats Energètiques, debatrem durant quatre sessions online sobre l’energia en relació amb el decreixement, els límits, les necessitats i la comunitat. Aquí compartirem els vídeos de la introducció a cada sessió, així com un petit resum dels debats.
2a Sessió: Decreixement, energia i límits
30 d’abril de 2024
Luís Gonzalez va presentar cinc criteris per a definir unes energies renovables realment renovables, que tinguin en compte la seguretat ambiental i la justícia i democràcia: (1) Que es fabriquin amb energia i materials renovables, no només materials biològics sinó altres que es puguin reciclar de manera senzilla o que no necessitem purificar, això requerirà anar cap a tecnologies més humils; (2) que produeixin no sols electricitat sinó treball directe i calor, per exemple màquines per bombejar aigua o moldre gra, o la generació d’aire comprimit amb salts d’aigua; (3) que tinguin una inserció en el funcionament dels ecosistemes de manera harmònica, ja que on realment s’està fent una economia circular és en el conjunt d’ecosistemes interrelacionats, que tenen una tecnologia de reciclatge que els éssers humans no podem aconseguir; (4) que es basin en el principi de collita honorable: no acaparar-ho tot i maximitzar la reproducció de la vida, en comptes d’exhaurir totes les fonts energètiques, deixar recursos per a la resta de la vida i permetre que la resta de la vida maximitzi la seva biodiversitat a través de la interacció; i (5) que existeixi un control comunitari d’aquestes màquines per a tenir graus d’autonomia majors, això suposa comptar amb la capacitat de fabricar-les i reparar-les, comunitàriament no de manera individual.
Durant el debat, un dels grups va plantejar que sentien un gran optimisme de la quantitat de coses que es poden fer i la majoria van estar d’acord en les propostes plantejades, però també va sorgir la pregunta: com fem tot això? Com superem el rebuig al canvi o fem front a la complexitat d’aquestes transformacions. Es va plantejar la possibilitat de començar amb petits passos, entendre que el que fem (per exemple instal·lar fotovoltaiques) no és el fi sinó el camí. A més de la importància de comptar amb eines per a poder debatre i anar fent passets. En aquest sentit es va parlar molt de la necessitat de comptar amb referents per a sentir que podem fer aquests canvis (per exemple experiències de bioconstrucció, mobilitat compartida, reciclatge de fibres per a roba, gestió forestal sobre la base del principi de la collita honorable…). També es va parlar de recuperar moltes coses que es feien en el passat i hem deixat de fer.
També es va assenyalar la importància de la redistribució perquè aquesta transició no generi més desigualtat, així com incorporar la mirada feminista, antiracista i global, reconeixent que al món hi ha moltes societats que ja viuen amb un menor consum energètic. A més de reconèixer que els plantejaments poden ser diferents segons el context.
En aquest sentit es va afirmar que el decreixement també implica replantejar-nos què entenem per benestar i la manera de viure. I es va parlar de com impulsar aquestes alternatives des de l’àmbit comunitari i la possibilitat de tenir més temps per a pensar o relacionar-nos col·lectivament. Luis va reafirmar el potencial de les alternatives comunitàries com a processos d’apoderament molt forts, “de cop una part de la meva vida que abans depenia del mercat comença a dependre de mi”. “No és només que visqui millor sinó que transformo el meu entorn i mostro coses que es podran escalar o replicar.”
¿Què et semblen aquests cinc criteris? ¿Hi estàs d’acord?
[ES]
2a Sesión: Decrecimiento, energía y límites
30 de abril de 2024
Luís Gonzalez presentó cinco criterios para definir unas energías renovables realmente renovables, que tengan en cuenta la seguridad ambiental y la justicia y democracia. (1) Que se fabriquen con energía y materiales renovables, no sólo con materiales biológicos sino también con otros que se puedan reciclar de manera sencilla o que no necesitemos purificar, eso requerirá ir hacia tecnologías más humildes; (2) que produzcan no solo electricidad sino trabajo directo y calor, por ejemplo máquinas para bombear agua o moler grano, o la generación de aire comprimido con saltos de agua; (3) que tengan una inserción en el funcionamiento de los ecosistemas de manera armónica, ya que quiénes realmente están haciendo una economía circular son el conjunto de ecosistemas interrelacionados, con una tecnología de reciclaje que los seres humanos no podemos alcanzar; (4) que se basen en el principio de cosecha honorable: no acaparar todo y maximizar la reproducción de la vida, en vez de esquilmar todas las fuentes energéticas, dejar recursos para el resto de la vida y permitir que el resto de la vida maximice su biodiversidad a través de la interacción; y (5) que exista un control comunitario de estas máquinas para tener grados de autonomía mayores, eso supone contar con la capacidad de fabricarlas y repararlas, comunitariamente no de forma individual.
Durante el debate, uno de los grupos planteó que sentían un gran optimismo de la cantidad de cosas que se pueden hacer y la mayoría estuvieron de acuerdo en las propuestas planteadas, pero también surgió la pregunta: ¿cómo hacemos todo esto? Cómo superamos el rechazo al cambio o hacemos frente a la complejidad de estas transformaciones. Se planteó la posibilidad de empezar con pequeños pasos, entender que lo que hacemos (por ejemplo instalar fotovoltaicas) no es el fin sino el camino. Además de la importancia de contar con herramientas para poder debatir e ir dando pasitos. En este sentido se habló mucho de la necesidad de contar con referentes para sentir que podemos hacer estos cambios (por ejemplo experiencias de bioconstrucción, movilidad compartida, reciclaje de fibras para ropa, gestión forestal en base al principio de la cosecha honorable…). También se habló de recuperar muchas cosas que se hacían en el pasado y hemos dejado de hacer.
También se señaló la importancia de la redistribución para que esta transición no genere más desigualdad, así como incorporar la mirada feminista, antirracista y global, reconociendo que en el mundo hay muchas sociedades que ya viven con un menor consumo energético. Además de reconocer que los planteamientos pueden ser diferentes según el contexto.
En este sentido se afirmó que el decrecimiento también implica replantearnos qué entendemos por bienestar y la forma de vivir. Y se habló de cómo impulsar estas alternativas desde el ámbito comunitario y la posibilidad de tener más tiempo para pensar o relacionarnos colectivamente. Luis reafirmó el potencial de las alternativas comunitarias como procesos de empoderamiento muy fuertes, “de golpe una parte de mi vida que antes dependía del mercado empieza a depender de mi”. “No es sólo que viva mejor sino que transformo mi entorno y muestro cosas que se van a poder escalar o replicar.”
¿Qué te parecen estos cinco criterios?